Retrat personal amb característiques fauvistes

Introducció al fauvisme: és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, a causa dels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, fins a tal punt que els hi van dir el grup dels Fauves, que en català significa "les feres". El Fauvisme va estar liderat per Henri Matisse (1869-1954), es va convertir en el grup més experimental de París al proclamar la llibertat d'expressió a través de la utilització dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.
Artistes rellevants del fauvisme foren: Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

  Caracterísqiues del moviment:

•   Utilització del color pur. 
• Colors estridents i agressius. La seva realització és molt acolorida i atrevida: és una explosió de colors violents i arbitraris, en dissonància deliberadament calculada. 
•  La importància del color obliga a la forma a ser més expressiva que fidel a la realitat.
•  Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.
• Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat. 
•  Llibertat total davant la natura.
• No busquen la representació naturalista, sinó realçar el valor del color en si mateix i l’expressió personal. 
•  Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.
•  Exageració del dibuix i de les perspectives forçades. 
• No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes, visions idíl•liques de l'home a la natura, paisatges bells...
•  Una altra de les característiques del Fauvisme és el gust per l'art africà-negre i la influència que aquest va exercir en les obres. Se sap com Maurice Vlaminck admirava profundament les màscares procedents de la Costa d'Ivori. Aquest gust per "allò altre" es generalitza en un ambient que cada vegada camina més cap a l'avantguarda. L'art dels pobles primitius no és per imitar, sinó que planteja un evident allunyament de les formes naturalistes per a tendir a l’esquematització. 

 Extret de: de http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrimeresAvantguardes/fauvisme.htm . Revisat el 25 de desembre de 2013. 

 Per finalitzar, adjunto la meva proposta de retrat fauvista en la qual vaig utilitzar els colors que més m'agraden i que entre ells son oposats.

Així doncs, el fet de treballar sobre una fotografia en blanc i negra potencia la creativitat i afavoreix alhora de combinar els colors, sobretot si són complementaris. És una tècnica que és pot treballar perfectament en les aules d’infantil, ja que segurament en sortiran obres increïbles.