Per mi l'horitzó és quelcom molt poètic i bonic que forma part de les nostres vides. Quan penso en ell no se'm ocut una paraula sinó que penso en coses boniques, en el MÉS ENLLÀ. Per tant he fet una reflexió un pèl poètica del que és per a mi l' horitzó. (El dia que vam fer l'exposició a l'aula me'l vaig descuidar a casa, però el vaig mostrar en foto a través del mòbil).
" Camino i miro a l'infinit, allà on els somnis trencats i els realitzats és fusionen i brillen amb la llum de l'alba. Camino i miro MÉS ENLLÀ, sense pressa però sense pausa. La lluna i les estrelles m'acompanyen en aquest viatge sense tornada."
A continuació hi ha les imatges del procés de creació:
 |
| Les lletres les vaig estampar amb segells |
 |
| Vaig fer un collage amb fotografies i papers |
 |
| El meu horitzó vist des d'una escultura de ferro elaborada per un artista local; Salvador Vinyes |
 |
| El meu horitzó quan neix el dia amb les montanyes de Montserrat al fons |
 |
| El meu horitzó quan és pon el sol. |
|
 |
| Aquest és el resultat final del meu collage. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada