Hola! Em presentaré; em dic Vanessa Tebar, sóc del Guixaró una petita colònia industrial als peus del Llobregat habitada per 80 persones. Com podeu imaginar, un entorn encantador i envoltat de natura, pau i tranquil•litat on les hores passen amb un equilibri i plenitud excepcionals.
Sóc introvertida, simpàtica, riallera, carinyosa, dòcil, empàtica, però...a vegades amb molt mal geni. La meva motivació i vinculació en el món de l’art és més aviat de caire teòric i visual, no tant pràctic. M’encanta anar a exposicions d’art com ara de pintura, escultura,fotografia, conèixer artistes emergents i contemplar les seves obres...Ara, quan sóc jo la que he de crear i posar en pràctia em costa.
National Gallery of London
M'agrada viatjar i conèixer món. Allà on vaig sempre intento visitar com a mínim un dels museus de renom com ara el Louvre, el Van Ghog, National Gallery de London, el MNAC, Metropolitan de Ny entre altres.
El bloc està distribït en sis etiquetes. En la part esquerra hi són totes amb les partinents activitats dins de cada una.
L’art és una paraula molt relativa que segurament cadascú en té la seva definició particular. Per mi l’art és un llenguatge, un mitjà de comunicació i reflexió d’idees,sentiments, emocions i també una habilitat que ens permet ser creatius. Per tant l’art és una creació ja que transforma i interpreta la realitat creant una realitat nova, la seva pròpia obra d’art.
En la nostra cultura podríem dir que les formes de transmissió d’art més conegudes i comunes són la música, el cinema, la fotografia, la pintura, l’escultura i la literatura, entre altres. Totes aquestes ens permeten veure, escoltar, interpretar i sentir l’art de maneres molt diverses i personals. El sentiment que deriva de l’art en cada persona és únic ja que la manera de sentir desperta diferències en cada ésser humà. L'art a les aules.
L’art és un concepte molt complex i que avarca molts àmbits, per aquest motiu és important i imprescindible que el potenciem l’aula, ja que pot ser un dels eixos conductors d’altres disciplines. Treballar l’art a l’aula d’ infantil ajuda al desenvolupament integral de l’infant a més a més de poder-se expressar lliurament. A l’escola no hem d’ensenyar a que no tots els infants elaborin el mateix patró, sinó que sigui a través del patró que cada infant sigui lliure de fer les seves creacions. Tot i partint d’una mateixa base els resultat seran molt diversos, creatiu i únics com cada infant.
Us recomano uns links molt interessants de l'escola CEIP Josep Pallach de Figueres i l'Escola cooperativa Sant Jordi que mostren com treballar l'art a través de diferents prespectives que permeten a l'infant crear lliurament seguint la temàtica d'autors contemporanis.
He anomenat així la primera activitat que vam fer a l’aula, ja que és molt cert que sempre que la professora ens demana fer un dibuix creix dins nostre una pressió immensa per com serà el resultat. L’ Emilia doncs, per treballar aquesta por ens va proposar que dibuixéssim al company/a del nostre davant mirant-lo i mirant el paper si ho creiem necessari, però amb la condició de no aixecar el retolador del paper. Jo, en sentir la proposta de seguida vaig pensar en el pèssim resultat que quedaria; “dibuixar no és lo meu, i a sobres sense mirar al paper” . De fet, tot és provar-ho. Fet i dit, em vaig posar a dibuixar la companya del davant. Al principi estava molt tensa i molt pendent del full, però mica en mica em vaig deixar portar. El resultat va ser molt gratificant i original. Això demostra que moltes vegades tenim poca confiança en nosaltres mateixos,de creure en el que podem crear i en tot el que som capaços de fer. Inconscientment nosaltres mateixos tallem i posem límit la creativitat.
La segona proposta va ser encara més agosarada, dibuixar la companya, però sense mirar al paper. En aquesta he de dir que havent vist el resultat del primer vaig gaudir fent-la. Va ser una experiència molt divertida que aconsello a tothom que vulgui perdre la por o simplement vulgui passar una bona estona creant i explorant amb el dibuix.
La paraula fotografia prové del grec i significa escriure/gravar amb llum. És un tipus d’art que plasma la imatge exacte del moment. Una eina molt interessant per captar els millors moments,immortalitzar-los a més a més de crear, sentir, expressar, transmetre, imaginar, suggerir i un llarg etcètera.
El projecte de crear un “diccionari visual” em va entusiasmar molt. És tracta de fer un recull de diferents conceptes amb característiques com; color groc, magenta o vermell, blau cia, taronja, verd, lila, blancs grisos i negres, ritme natural, ritme artificial, moviment, simetria, textura artificial i textura natural, composició amb càlids i composició amb colors freds. Aqui teniu el nostre projecte, esperem que us agradi!
Per altre banda, parlar dels sis conceptes que jo he destacat: El ritme natural, és una repetició successiva de qualsevol element que trobem a la natura o bé que el seu ritme és natural sense haver estat premeditat i col•locat en una posició concreta i repetitiva expressament. Aquest, transmet un dinamisme especial de tots els objectes que tenim al nostre entorn i sobretot de les seves característiques ja que segurament individualment no ens hi haguéssim fixat.
Moviment, segons el DIEC “Acció per la qual un cos o alguna de les seves parts canvia de lloc o de posició”. En el cas de la fotografia que presentaré, jo feia l’acció del moviment, les meves mans i els meus braços van ser els que es van desplaçar d’una banda a una altre per poder plasmar el moviment i el ritme que el concert em va transmetre. Per tant, el moviment per mi és molt més que una acció i un canvi de posició sinó que va més enllà i busco trobar, la sensació, el procés del què passa quan tens un escenari en moviment per fotografiar i tu també estàs en moviment. Aquest és el resultat del doble moviment d’un concert.
Textura natural, és plasmar la sensació visual, però alhora tàctil que et transmeten les qualitats, característiques i atributs de l’element de la natura fotografiat.
Simetria:em referexo amb un edifici, en aquest cas la Giralda de Sevilla que si el dividim per la meirat de dreta a esquerra queda en dues part pràcticament idèntiques. Per tant, podem definir simetria com igualtat en els dos cantons.
Composició de càlids: és un collage el qual transmet molta serenitat i pau. L'he elaborat amb colors suaus com ara gamma de marrons taronges i vermells.
Composició de freds: bàsicament he utilitzat colors blaus, grisos i una mica de verd. Trensmet com molt bé diu el nom dels colors fredor i distància. Podria definir aquest collage amb el nom de més enllà, per el poc caliu que transmet quan el mires.
Reflexió individual del projecte:
Considero que ha estat un projecte molt interessant de treballar en grup ja que comparteixes moltes fotografies,totes molt diferents.
Com a persones tenim diverses actituds i manera de veure la vida que canvia depenent de la mirada, per això és interessant veure com han enfocat els altres companys conceptes com moviment, ritme....perquè realment sorprèn la manera que tenim de veure les coses. Compartint aprenem a tenir una visió més àmplia del món i del les persones que ens envolten.
La fotografia és una eina increïble per captar moments únics, però també per transmetre sentiments i sensacions. Cada petit detall conta i fa que la foto sigui única i especial.
Reflexió grupal:
Aquest treball ens ha servit per poder expandir la nostra mirada del món, per poder-la matissar i així veure la realitat des d’una nova perspectiva més completa, complexa i bella. En aquest moment, els nostres ulls miren amb molta més atenció l’entorn que ens envolta i trobem molta més diversitat i diversió en petits detalls que, fins ara, potser ens passaven desapercebuts:
ritmes, simetria, textures... Ens fixem amb objectes per la seva qualitat estètica i no per la seva funcionalitat, que és al que, generalment, estàvem acostumades.
A més a més, ens ha ajudat a tenir, també, una mirada més fotogràfica tot observant,emmarcant, composant, imaginant... En general, reconstruint la realitat dins el nostre cap i dins la nostra càmera per poder copsar l’instant i l’angle exacte que ens transmeti justament el que nosaltres teníem en ment.
Per tant, hem après a veure el món d’una manera més artística i menys mecànica, a donar una volta més a la realitat i anar més enllà enfortint la nostra creativitat. Així doncs, el poder de la imaginació i la creativitat és immens. En una mateixa fotografia podem buscar-hi moltes interpretacions. Segurament, si ho demanem a diverses persones, cadascuna tindrà la
seva resposta, molt diferent de totes les altres. Considerem que l’àmbit emocional juga un paper important en la fotografia ja que moltes vegades ajuda a transmetre, sentir i expressar una gran diversitat de sentiments.
Introducció al fauvisme: és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.
El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, a causa dels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, fins a tal punt que els hi van dir el grup dels Fauves, que en català significa "les feres".
El Fauvisme va estar liderat per Henri Matisse (1869-1954), es va convertir en el grup més experimental de París al proclamar la llibertat d'expressió a través de la utilització dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades. Artistes rellevants del fauvisme foren: Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.
Caracterísqiues del moviment:
Utilització del color pur.
Colors estridents i agressius. La seva realització és molt acolorida i atrevida: és una explosió de colors violents i arbitraris, en dissonància deliberadament calculada.
La importància del color obliga a la forma a ser més expressiva que fidel a la realitat.
Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.
Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat.
Llibertat total davant la natura.
No busquen la representació naturalista, sinó realçar el valor del color en si mateix i l’expressió personal.
Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.
Exageració del dibuix i de les perspectives forçades.
No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes, visions idíl•liques de l'home a la natura, paisatges bells...
Una altra de les característiques del Fauvisme és el gust per l'art africà-negre i la influència que aquest va exercir en les obres. Se sap com Maurice Vlaminck admirava profundament les màscares procedents de la Costa d'Ivori. Aquest gust per "allò altre" es generalitza en un ambient que cada vegada camina més cap a l'avantguarda. L'art dels pobles primitius no és per imitar, sinó que planteja un evident allunyament de les formes naturalistes per a tendir a l’esquematització.
Extret de: de http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrimeresAvantguardes/fauvisme.htm
. Revisat el 25 de desembre de 2013.
Per finalitzar, adjunto la meva proposta de retrat fauvista en la qual vaig utilitzar els colors que més m'agraden i que entre ells son oposats.
Així doncs, el fet de treballar sobre una fotografia en blanc i
negra potencia la creativitat i afavoreix alhora de combinar els colors,
sobretot si són complementaris. És una tècnica que és pot treballar
perfectament en les aules d’infantil, ja que segurament en sortiran obres increïbles.
Vam realitzar un taller amb fang. Dir que també és una tècnica molt complexe ja que com més coneixes les eines i materials que pots utilitzar per moldejar-lo molt més complertes i espectaculars poden ser les teves relaitzacions.
En aquest cas, es tractava de provar textures i gravats. Primerament feiem unes petites taules de fang i seguidament i feiem el grabat que ens suggerís i ens vingués de gust, això si a través dels objectes naturals.
Ens vam inspira en el video de “Paso Doble “ realitzat per l’artista Miquesl Barceló i el ballarí i coreògraf francés Josef Nadj.
Mostra del vídeo
Quan vaig acabar de veure'l no sabia quina cara posar-hi. Va ser tant espectacular que no sabia si era una realitat o una ficció. Les textures que realitzen a través de les diferents parts del cos i les eines(semblen pals) per treballar el fang són increibles. Mai havia parat a pensar que és pogués arribar a posar en escenta una obra així, on només es necessita l'estrucutra de fang i les parts del cos. També ramarcar la diversitat de textures que surgeixen. A més a més si afegim la creativitat tant dieversa que segurament tenen els interprets s'elabora un resultat únic. Acaben fent un forat en la paret de fang on hi posen mig cos a dins, per tant acaben formant part material de l'obra.
Pel que fa el treball individual de les textures en fang, jo en vaig experimentar tres de diferents. El que tenen el comú cada una d'elles és que parteixen d'elements del medi natural. Primerament vaig voler crear un rus d'abella. Per fer-ho vaig utilitzar la prensió dels dits, com si fes ditades. Després a sobre cada "forat" el vaig repassar i donar profunditat amb un llàpis, aquest n'és el resultat:
El seguent el vaig elaborar amb voles de fang i línies grabades al fang com si fossin la gespa. El que vaig voler transmetre va ser un formigues. Amb les voles de fang representant els caus en diferents estacions de l'any. Les boles que són petites i tancades, és l'hivern, quan les formigues no surten del cau, per altre banda les boles més grans i obertes representa la primavera i l'estiu quan surten del cau per recol.lectar. Aqui en teniu el resultat:
I per finalitzar no podia faltar el meu estimar mar. Per aquest motiu vaig decidir que estamparía la closca de la patxina sobre el fang tot fent unes onades amb diferents troços de fang a la part superior de l'imatge. Representa la marea quan s'endinsa altre vegada cap al mar. El resultat:
A més a més també vam fer un treball col.lectiu en que les quatre membres del grup vam fer intervencions diferens en una placa de fang que vam delimitar en quatre parts:
Seguidament vam començar totes quatre a fer-hi textures i grabats mitjançant objectes naturals com ara la pinya, la patxina, branquetes, etc. A més a més també vam utilitzar eines específiques fer treballar el fang. Com podeu comprobar també hi ha fragments amb fang de color marró. Vam pensar que seria bo poder-hi plasmar algun contrast però, que alhora unís les plaques.
Vam proposar-nos que tingués una continuïtat i que no es veigués delimitat el que havia fet una companya de l'altre. Per això veureu que hi ha moltes sanefes que estan interelacionades.
Estem setisfetes del resultat ja que tot i ser simple, l'hem creat les quatres juntes. És una experiència que he gaudit molt participant'hi i aconcello a tothom que s'animi a probar-ho. Descobreixes moltes coses interessants de les altres persones que segurament no te'n havies adonat i també aprens a compartir i obrir la ment per entendre diferents punts de vista.
També vam treballar el tema escultòric amb plastilina blanca. Es tractava de reproduir un element natural anant més enllà, deixar-nos portar i no pensar en el resultat.
Jo com a element natural vaig escollir una petxina i ha partir d’ella vaig fer diferents probes treballant diferents tècniques perquè quan la gent la veigués suggeris quelcom més que una simple petxina.
Aquest n'és el procés;
I el resultat final;
És realment interessant veure com un tros de plastilina blanca és
transforma de maneres molt diferents en una petxina. Ja no es representar la
típic imatge que tenim al davant o en la ment, sinó anar molt més enllà i
imaginar l'objecte dins la seva diversitat i peculiaritats per tal d’obtenir
formes diferents i originals.
