Sense por al resultat.

He anomenat així la primera activitat que vam fer a l’aula, ja que és molt cert que sempre que la professora ens demana fer un dibuix creix dins nostre una pressió immensa per com serà el resultat. L’ Emilia doncs, per treballar aquesta por ens va proposar que dibuixéssim al company/a del nostre davant mirant-lo i mirant el paper si ho creiem necessari, però amb la condició de no aixecar el retolador del paper. Jo, en sentir la proposta de seguida vaig pensar en el pèssim resultat que quedaria; “dibuixar no és lo meu, i a sobres sense mirar al paper” . De fet, tot és provar-ho. Fet i dit, em vaig posar a dibuixar la companya del davant. Al principi estava molt tensa i molt pendent del full, però mica en mica em vaig deixar portar. El resultat va ser molt gratificant i original. Això demostra que moltes vegades tenim poca confiança en nosaltres mateixos,de creure en el que podem crear i en tot el que som capaços de fer. Inconscientment nosaltres mateixos tallem i posem límit la creativitat. La segona proposta va ser encara més agosarada, dibuixar la companya, però sense mirar al paper. En aquesta he de dir que havent vist el resultat del primer vaig gaudir fent-la. Va ser una experiència molt divertida que aconsello a tothom que vulgui perdre la por o simplement vulgui passar una bona estona creant i explorant amb el dibuix.