Retrat personal amb característiques fauvistes

Introducció al fauvisme: és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, a causa dels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, fins a tal punt que els hi van dir el grup dels Fauves, que en català significa "les feres". El Fauvisme va estar liderat per Henri Matisse (1869-1954), es va convertir en el grup més experimental de París al proclamar la llibertat d'expressió a través de la utilització dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.
Artistes rellevants del fauvisme foren: Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

  Caracterísqiues del moviment:

•   Utilització del color pur. 
• Colors estridents i agressius. La seva realització és molt acolorida i atrevida: és una explosió de colors violents i arbitraris, en dissonància deliberadament calculada. 
•  La importància del color obliga a la forma a ser més expressiva que fidel a la realitat.
•  Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.
• Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat. 
•  Llibertat total davant la natura.
• No busquen la representació naturalista, sinó realçar el valor del color en si mateix i l’expressió personal. 
•  Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.
•  Exageració del dibuix i de les perspectives forçades. 
• No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes, visions idíl•liques de l'home a la natura, paisatges bells...
•  Una altra de les característiques del Fauvisme és el gust per l'art africà-negre i la influència que aquest va exercir en les obres. Se sap com Maurice Vlaminck admirava profundament les màscares procedents de la Costa d'Ivori. Aquest gust per "allò altre" es generalitza en un ambient que cada vegada camina més cap a l'avantguarda. L'art dels pobles primitius no és per imitar, sinó que planteja un evident allunyament de les formes naturalistes per a tendir a l’esquematització. 

 Extret de: de http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrimeresAvantguardes/fauvisme.htm . Revisat el 25 de desembre de 2013. 

 Per finalitzar, adjunto la meva proposta de retrat fauvista en la qual vaig utilitzar els colors que més m'agraden i que entre ells son oposats.

Així doncs, el fet de treballar sobre una fotografia en blanc i negra potencia la creativitat i afavoreix alhora de combinar els colors, sobretot si són complementaris. És una tècnica que és pot treballar perfectament en les aules d’infantil, ja que segurament en sortiran obres increïbles. 

Textures amb fang

Vam realitzar un taller amb fang. Dir que també és una tècnica molt complexe ja que com més coneixes les eines i materials que pots utilitzar per moldejar-lo molt més complertes i espectaculars poden ser les teves relaitzacions. En aquest cas, es tractava de provar textures i gravats. Primerament feiem unes petites taules de fang i seguidament i feiem el grabat que ens suggerís i ens vingués de gust, això si a través dels objectes naturals. Ens vam inspira en el video de “Paso Doble “ realitzat per l’artista Miquesl Barceló i el ballarí i coreògraf francés Josef Nadj.

 Mostra del vídeo

 Quan vaig acabar de veure'l no sabia quina cara posar-hi. Va ser tant espectacular que no sabia si era una realitat o una ficció. Les textures que realitzen a través de les diferents parts del cos i les eines(semblen pals) per treballar el fang són increibles. Mai havia parat a pensar que és pogués arribar a posar en escenta una obra així, on només es necessita l'estrucutra de fang i les parts del cos. També ramarcar la diversitat de textures que surgeixen. A més a més si afegim la creativitat tant dieversa que segurament tenen els interprets s'elabora un resultat únic. Acaben fent un forat en la paret de fang on hi posen mig cos a dins, per tant acaben formant part material de l'obra.

Pel que fa el treball individual de les textures en fang, jo en vaig experimentar tres de diferents. El que tenen el comú cada una d'elles és que parteixen d'elements del medi natural. Primerament vaig voler crear un rus d'abella. Per fer-ho vaig utilitzar la prensió dels dits, com si fes ditades. Després a sobre cada "forat" el vaig repassar i donar profunditat amb un llàpis, aquest n'és el resultat:

El seguent el vaig elaborar amb voles de fang i línies grabades al fang com si fossin la gespa. El que vaig voler transmetre va ser un formigues. Amb les voles de fang representant els caus en diferents estacions de l'any. Les boles que són petites i tancades, és l'hivern, quan les formigues no surten del cau, per altre banda les boles més grans i obertes representa la primavera i l'estiu quan surten del cau per recol.lectar. Aqui en teniu el resultat:

I per finalitzar no podia faltar el meu estimar mar. Per aquest motiu vaig decidir que estamparía la closca de la patxina sobre el fang tot fent unes onades amb diferents troços de fang a la part superior de l'imatge. Representa la marea quan s'endinsa altre vegada cap al mar. El resultat:

  A més a més també vam fer un treball col.lectiu en que les quatre membres del grup vam fer intervencions diferens en una placa de fang que vam delimitar en quatre parts: 

Seguidament vam començar totes quatre a fer-hi textures i grabats mitjançant objectes naturals com ara la pinya, la patxina, branquetes, etc. A més a més també vam utilitzar eines específiques fer treballar el fang. Com podeu comprobar també hi ha fragments amb fang de color marró. Vam pensar que seria bo poder-hi plasmar algun contrast però, que alhora unís les plaques. 

Vam proposar-nos que tingués una continuïtat i que no es veigués delimitat el que havia fet una companya de l'altre. Per això veureu que hi ha moltes sanefes que estan interelacionades.

Estem setisfetes del resultat ja que tot i ser simple, l'hem creat les quatres juntes. És una experiència que he gaudit molt participant'hi i aconcello a tothom que s'animi a probar-ho. Descobreixes moltes coses interessants de les altres persones que segurament no te'n havies adonat i també aprens a compartir i obrir la ment per entendre diferents punts de vista.

Escultura

També vam treballar el tema escultòric amb plastilina blanca. Es tractava de reproduir un element natural anant més enllà, deixar-nos portar i no pensar en el resultat. Jo com a element natural vaig escollir una petxina i ha partir d’ella vaig fer diferents probes treballant diferents tècniques perquè quan la gent la veigués suggeris quelcom més que una simple petxina. Aquest n'és el procés;

I el resultat final; 

És realment interessant veure com un tros de plastilina blanca és transforma de maneres molt diferents en una petxina. Ja no es representar la típic imatge que tenim al davant o en la ment, sinó anar molt més enllà i imaginar l'objecte dins la seva diversitat i peculiaritats per tal d’obtenir formes diferents i originals.

Collage de colors complementaris

Aquesta experiència la vam portar a la pràctica a través de papers de colors i aquests eren complementaris, com ara blau-taronja/ violeta-groc/ verd-vermell. 

Amb aquests ventall de colors vam jugar a combinar-los amb el seu oposat per poder crear un collage ben vistós mitjançant la interpretació d’aquest, a través d’ objectes de la natura. Jo he creat un bosc, que es troba en l’època de la tardar i com a tal als arbres els comencen a caure les fulles. Com podeu veure les fulles són molt grans en comparació als arbres, però, està fet expressament ja que he volgut fer més èmfasi al fet de representar que estan caient dels arbres. Un collage està compost per un seguit d’elements retallats que han estat unificats. En aquest cas però, donarem més importància a la combinació dels diferents colors. Per tant la originalitat del color la traurem del pintor francès Henri Matisse (1896-1954), que fou molt conegut per l’ús que feia dels colors (principal autor del fauvisme) i pels seus originals dibuixos. Aquí us deixo amb la meva pràctica: 

L'ús de diversos papers i colors complementaris proporciona a l'infant el material suficient per crear noves formes a retallar-les, aprendre a fer sanefes amb les estisores i ha descobrir moltes tècniques que fins al moment segurament no avien vist. També són colors molt atractius a la vista dels infants.

Pintura

Pel que fa la pintura podíem treballar-la amb ceres, aquarel•les, temperes, entre altres. Jo vaig utilitzar l’aquarel•la i la tempera. Primerament vaig utilitzar la tècnica d’estampar amb esponja per a fer un fons que crides l’atenció i a partir d’aquí treballar amb els elements naturals. 

En aquest cas vaig utilitzar branquetes de pi i fulles dels arbres. Pel que fa les fulles dels arbres vaig posar-les sobre el paper i vaig resseguir el seu contorn amb el pinzell per tal que quedes la silueta marcada al paper, jo amb el pinzell i vaig acabar de fer els últims detalls. 

En el cas de la branqueta de pi, la vaig sucar amb pintura i la vaig estampar directament al paper, la veritat m’encanta com va quedar, semblen taques de pintures però queda molt original 

Per finalitzar també vaig voler provar l’aquarel•la i utilitzar la tècnica del rascat a sobra. Vaig pintar una part del full amb l’aquarel•la hi a sobra amb la punta del pinzell i vaig fer la silueta de la fulla. Aquest és el resultat; 

Aquesta pràctica em va agradar molt ja que te’n adones de la diversitat de recursos que pots utilitzar per treballar la pintura i tots molt variats i que et permet treballar una diversitat de temàtiques a l’aula.

El dibuix

Com es podrà comprovar en les diferents entrades, a l’aula hem practicat una gran varietat de tècniques; avui parlarem de dibuix. És important destacar que totes les tècniques han estat treballades a partir d’objectes naturals que són rellevants per a cadascú. Jo vaig escollir, un aglà,una petxina i una fulla allargada. Els objectes escollits són oposats, uns de la muntanya i l'altre del mar, però que els sento molt part de mi. Visc en plena naturalesa, m'apassiona la muntanya, però alhora el mar i la tranquilitat que en provoca quan hi passejo fa que sigui quelcom molt gratificant per mi. L’aglà el vaig dibuixar de diferents maneres, primerament amb llapis representant una figura més real, després amb formes més geomètriques i abstractes. Pel que fa els retolador, vaig fer-ho directament sense haver utilitzat el llapis abans. Volia que és marques la diferència en el color i en la textura, que no és el mateix en el barret de l’aglà que en el cos. Per acabar vaig fer la silueta mirant l’aglà i sense aixecar el retolador del paper perquè fos una forma més minimalista. Aquest n’és el resultat:

En el cas de la fulla, vaig seguir els mateixos passos que l’anterior. Primerament vaig fer un dibuix més real tant pel que fa la forma com el color, després vaig voler-ho fer amb formes més geomètriques i per finalitzar 

ho vaig provar sense aixecar el retolador del paper. 

I per finalitzar la petxina. Primerament la vaig dibuixar amb llapis i de manera més realista. Seguidament vaig dibuixar-la i pintar-la amb puntets, és a dir, d’una manera més diferent però que em suggeria la forma de la petxina. I per finalitzar a través de formes geomètriques en aquest cas un triangle. 

El més important del dibuix no és el resultat que n’ obtenim sinó el procés que hem fet per arribar al resultat i tenir present des d’on hem partit i on hem arribat. La nostra imatge segurament ha estat molt diferent a la què prèviament havíem pensat. Per això és important no anar amb una única imatge sinó que és important deixar-nos portar.

Land Art: Mandala

I finalment va arribar el moment esperat. La professora ens va proposar fer una intervenció. Aquesta la podaríem portar a terme en l’espai urbà, però també en la natura.

Des d’un principi vam estar d’acord en fer-ho a la natura, ja que és un espai on totes les components del gust ens sentim molt a gust. Vam començar a parlar de propostes i de sobte una companya diu: “ja sé què podem fer –una mandala” i les altres de seguida ens va entusiasmar molt la idea. Vam començar a parlar i parlar i vam estar d’acord de fer-la platja, concretament a Sitges ja que és una ciutat que ens sentim molt nostre hi a totes ens aporta quelcom especial. Així doncs de seguida vam haver resolt el tema i la ubicació.

Per tots els que no ho sapigueu un Mandala (मण्डल), literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central formant normalment una figura circular.Als mandales, se'ls dóna una significació mística i simbòlica. Definció extreta de vikipèdia.
La idea de mandala i  la insipiració que vam tenir va ser de l'artista Kathy Klain, que fa mandales amb flors. Ens van encantar les seves obres i ens van ajudar molt a inspirar-nos.

Aquestes mandales han estat elaborades per la Kathy Klein

Per altra banda faltava pensar els materials. Vam decidir que cada una de nosaltres portaria objectes natural que fossin significatius per a nosaltres del nostre poble. Jo vaig portar pinyes, aglans i branques de pi, molt recurrents al paisatge del Berguedà. L’Andrea que viu al Penedès va portar fulles i tronc de cep. La Júlia que és de Cerdanyola fulles dels arbres amb diferents colors i la Laia que viu a la plana de Vic i va portar pedres planes i herba. A més a més també i vam incloure elements característics de la platja com ara petxines que vam anar a buscar.

Així doncs va començar la nostra aventura per fer la mandala. Us persento el vídeo on hi ha l'elaboració, el procés i el resultat final. Aquí teniu el link!

http://www.youtube.com/watch?v=QuWsmX2ENmI

I el resultat final!!!!

Andy Goldsworthy

Andy Goldsworthy, es un escultor britànic, fotògraf i ambientalista que produeix escultures específiques en llocs naturals, i arquitectura amb la naturalesa. El documental que vam veure a l'aula "rius i marees"ens mostra l'obra de l'artista ubicada dins el corrent contemporanit de Land Art o Art terrestre. L'artista busca paisatges idònis i espectaculars i s'inspira per crear les seves obres d'art. Tot i ser d'elements naturals totes són molt diferents i incideixen molt bé i són molt de l'estil del territori o paissatge que ha escollit.

Tapa del documental

Aquest documental el vam visualitzar a l'aula i va ser realment interessant. Paraules claus que per mi defineixen a l'artista són; natura, serenitat, pau, amor i afecte per tot allò que fa.

Diverses creacions

L'artista fa fotografies de les seves creacions que moltes perduren al llarg del temps. a trevés d'elles el públic ha pogut veure la seva obra. així doncs podem veure que la fotografia juga un paper molt important en el seu art. És per això que aquest documental aporta una nova via per disfrutar del seu art.

"Cada treball, creix, permuneix i desapareix" -diu Goldsworthy-

Anteriorment, havia sentit parlar de Land Art, però de manera superficial, és per això que el documental i l'obra d'aquest autor, em va impactar molt. El treball que fa amb la natura és una obra d'art amb totes les lletres. Sóc amant de la natura i considero que la tracta amb un respecte i amor i crea i aprofita fins l'últim detall. Els paisatges són magnífics. Un autor digne d'admirar i el qual m'ha agradat molt descobrir.

Buscant vídeos d'aquest estil artísitc, vaig descobrir també l'autor Jason De Caries Taylor, que crea escultures en el fons marí. És increible, no us perdeu les seves obres, aquí us deixo amb un fragment de vídeo molt bonic.

Imatges de diferents obres

El meu horitzó

Per mi l'horitzó és quelcom molt poètic i bonic que forma part de les nostres vides. Quan penso en ell no se'm ocut una paraula sinó que penso en coses boniques, en el MÉS ENLLÀ. Per tant he fet una reflexió un pèl poètica del que és per a mi l' horitzó. (El dia que vam fer l'exposició a l'aula me'l vaig descuidar a casa, però el vaig mostrar en foto a través del mòbil).

" Camino i miro a l'infinit, allà on els somnis trencats i els realitzats és fusionen i brillen amb la llum de l'alba. Camino i miro MÉS ENLLÀ, sense pressa però sense pausa. La lluna i les estrelles m'acompanyen en aquest viatge sense tornada."

A continuació hi ha les imatges del procés de creació:

 

Les lletres les vaig estampar amb segells

Vaig fer un collage amb fotografies i papers

El meu horitzó vist des d'una escultura de ferro elaborada per un artista local; Salvador Vinyes

El meu horitzó quan neix el dia amb les montanyes de Montserrat al fons

El meu horitzó quan és pon el sol.

Aquest és el resultat final del meu collage.