Per tal d’entendre l’amplitud de conceptes que engloba la paraula mural que vindria a ser una imatge que fa servir com a suport un mur paret. També dir que ha estat un dels suports més usuals en la història de l'art.
Ens varem introduir al tema a través de l’ exposició Murals: pràctiques murals contemporànies que es va portar a terme a la Fundació Joan Miró l’any 2010. Murals com s’explica a la web de la Fundació “ofereix una panoràmica del renaixement de les pràctiques murals en els nostres dies i de la gran diversitat que trobem en aquest camp artístic. Les sales temporals de la Fundació Miró seran el punt de trobada i de creació d'un grup de muralistes contemporanis vinguts d'arreu del món. Tots aquests artistes utilitzen el mur per fer grans composicions, però cadascun d'ells s'hi aproxima amb un estil i una veu propis. Des de les pintures tradicionals d'un grup de dones de l'ètnia soninké vingudes de Djajibiné (Mauritània), fins a les composicions interactives del suec Jacob Dahlgren, passant pels murs vegetals del mexicà Jerónimo Hagerman, entre altres, la mostra ens permet comprovar la vigència i constant renovació d'un format que ha acompanyat la creació humana des de temps immemorials.” Per si us interessa un deixo el
link del diari Nació Digital el qual va públicar moltes fotografies molt ben trobades de l'exposició.
Per posar en pràctica la nostra intervenció de mural ens vam agrupar en grups de 4 persones i a partir d’aquí vam debati i provar diferents tècniques que ens agradessin per a fer un mural.
Primerament, vam comentar de fer un collage, en gran, que cada una en fes una part i finalment ajuntar-lo. Però, després de donar-hi voltes vam decidir que treballaríem fonent ceres. Una tècnica molt original i alhora poc vista que mai havíem provat.
Per tant, ens va suposar fer moltes proves, ja amb els tipus de ceres que ens anirien bé per utilitzar com el paper. He de dir, que amb la primera proba encara ens vam entusiasmar més, amb paper blanc quedava molt bé, i quan foníem la cera amb el secador quedava una textura i un color maquíssim. Aquí us deixo amb els resultats de les primeres proves.


Una vegada realitzades les primeres proves vam començar a realitzar el mural autèntic. Per fer-ho vàrem comprar 4 cartolines blanques de mida DINA A3 i diversos paquets de ceres, ja que al fer-ho amb una mida més gran vàrem necessitar-ne més de cada color perquè és vegi la cartolina plena. Vam utilitzar quatre colors de cada.
Els colors estan escollits expressament seguint l’escala cromàtica. Cada cartolina va lligada amb la següent a través dels colors i el canvi d’una gamma de colors.
Les dificultats que vàrem trobar-nos: primerament va resultar complicat trobar un material per poder enganxar les ceres sobre la cartolina ja que quan engegàvem l’ assecador és desfeien i queien. Finalment les vam enganxar amb silicona, però tot i així havíem d’anar en compte.
També va resultar complicat donar al mural la forma que volíem obtenir ja que a mesura que les ceres es desfeien es feia molt difícil controlar el moviment. Tot i això estem molt contentes del resultat obtingut.Les dificultats que vàrem trobar-nos: primerament va resultar complicat trobar un material per poder enganxar les ceres sobre la cartolina ja que quan engegàvem l’ assecador és desfeien i queien. Finalment les vam enganxar amb silicona, però tot i així havíem d’anar en compte.
 |
Procés d'elaboració |
 |
Textures i colors |
Presentació final a l'aula: vam anomenar el nostre mural "UNIM CAMINS DE COLORS" ja que seimbolitza la nostra uníó com a grup d'amigues i també el pas per la univeritat, que ens ha unit molt. Els peus negres són fets amb pintura i en cada làmina hi ha el peu d'una de nosaltres. Us deixo amb el resultat final i la foto de grup!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada