Reflexió de fragments de la tesi doctoral de Mar Morón

Ens parla i fa molt èmfasi de la creació artística i la importància que té en l’àmbit educatiu tot i que moltes vegades potser no s’utilitza massa correctament. Ens afirma que la creació artística té uns elements bàsics a tenir en compte a l’hora d’organitzar els plans d’estudi:

•   La diversitat i la variabilitat: demostra que existeix més d’una solució per donar resposta a un problema. Aquest concepte ocupen un lloc central en la creació artísitca.
•  Importància de la forma: és a dir, la manera de dir o expressar està formant també el significat, la forma és converteix en contingut. Aquestes formes simbòliques son igual d’importants que les representacions de caràcter lingüístic.
•   La flexibilitat: és important deixar-nos portar i que el procés de creació inicial evolucioni.   
•  La sensibilitat visual: és un aspecte clau per l’educació de les persones en la societat actual. Cada individu és capaç de crear coses úniques en relació en un tema.
•  L’espera: la generació de la idea inicial no és immediata, ni tampoc la decisió del procés i el resultat. En aquest moment l’individu estimula la inquietud per conèixer. 
• La sorpresa, l’imprevist i l’atzar: la persona utilitza aquests moments que han aparegut de sobte per enriquir el seu procés de creació i dels resultats. La capacitat d’imporvitzar permet la creació artística. 
• La no competitivitat: tots els resultats artístics poden ser vàlids si la persona s’ha implicat
•  La democràcia: s’ha de respectar la diferència.
•  La imaginació: és la capacitat de crear més enllà de la realitat. 
• La experiència: és una forma d’adquirir coneixement. 

A més a més també parla de la importància que té donar llibertat a la forma d’expressió en els infants, deixar temps per crear i expressar els desitjos i inquietuds, ja que lamentablement la llibertat d’expressió és un concepte que no s’utilitza en les escoles i menys en arts visuals ja que moltes de les vegades la mestra utilitza un patró que tots els infants han d’elaborar idènticament. Jo amb això no hi estic d’acord. Penso que és important que la mestra parteixi d’un patró perquè així l’infant es sentirà molt més segur, però que a partir d’aquest sigui ell el que creí i experimenti amb els diversos materials. Per tant és interessant generar a l’escola espais- temps de llibertat per tal de que els infants creïn i representin. El que ha de fer l’escola és proporcionar informació nova i estímuls i noves pràctiques que enriqueixi als alumnes.

Així doncs l’ha d’educar potenciant la creativitat i el pensament divergent.

L’educació i creació artística ajuda al desenvolupament integral de l’infant sempre i quan no tanquem les portes a la seva impaginació i al seu potencial creatiu ja que l’art és un mitjà d’expressió de les emocions increïble que no s’ha de deixar perdre.

Si he d'escollir cinc paraules claus del text destaco la importància de la llibertat durant el procés de creació artística, ja que és un moment en que l'infant pot desenvolupar la seva imaginació i cerativitat així com transmetre les seves inquietuds. També el fet d'imporvitzar ja que és ineressant afavorir tots i cada un del moments que poden ser valuosos encara que no s'hagin pautat prèviament. Així doncs, s'ha de donar la possiblitat i la oportunitat d'experimentar i de tenir moltes experiències, ja que transformen els aprenentatges en significatius. Per tant, la cerativitat es va construint a mesura que els infant tenen llibertat d'expressió i de pensament.

Davant l'horitzó

Penso que és interessant començar amb una petita reflexió sobre el que és l'horitzó i tot allò que ens pot suggerir. Segons el diccionari DIEC2 l’horitzó és la línia que limita la part de superfície terrestre visible des d’un punt. Per a mi l'horitzó va més enllà i engloba una gran quantitat de conceptes.Em transmet paraules com ara: blau, infinit, pau, tranquil.litat, més enllà, solitud, llibertat, possiblitat, visió, mar, prespectiva, unió, bellesa, límit, llunyà, futur....entre moltes més. Per tant és choerent dir que cadescú té una manera d'interpretar l'horitzó i per a tots és diferent. Resumint, per mi l'horitzó és la línia que separa el món del més enllà. 

Davant l’horitzó és una exposició itinerant amb diversitat de seqüències artísitques compostes de converses i diàlegs anacrònics entre diferents representacions de l’horitzó. Cada artista ja sigui a través de la fotografia, la pintura, l’escultura, instal•lació i Land Art, plasma la seva visió individual i única del que és l’ horitzó. Hi ha una gran varietat d’obres, per mi una de les més impactants va ser la fotografia d’Isaac Julien. True South Series No.2 

The south series No.2. Isaac Julien

Hi ha creacions molt diverses i per a tots els gustos, més enllà dels paisatges també hi ha creacions més surrealistes i molt interessants com ara una obra que és deia Cel Blau d’ Ann Veronica Jassen (2010) compost per vidre, aigua desmineralitzada, pigment acrílic, parafina i paper. Tots i cada un d’ells transmeten diferents sensacions i emocions, n’hi ha que de més alegres, altres més tristes, de pau, tranquil•litat, moviment, etc. Segurament tot i voler transmetre quelcom molt concret amb cada representació d’horitzó cada persona es sent diferent davant de cada obra, ja que tots tenim vivències diferent i segurament ho associarem a diferents esdeveniments viscuts al llarg de la vida.

Cel Blau. Ann Veronica Jassen (2010)

 També t'ofereixen la possiblitat de mostrar el teu horitzó a través del hastag #davantlhoritzo, en el qual pots enviar fotografies representatives per tu del que és l'horitzo. Jo des del museu vaig participar amb aquesta proposta; 

Des de la fundació es pot observar un horitzó preciós de tot Barcelona als seus peus, que sembla infinit i que mai s'hagi d'acabar. Com a proposta personal de l'assignatura, he retratat el meu horitzó preferit des de la muntanya de Queralt, des de que surt el sol fins que marxa.

El mural: Unim camins de colors!

Per tal d’entendre l’amplitud de conceptes que engloba la paraula mural que vindria a ser una imatge que fa servir com a suport un mur paret. També dir que ha estat un dels suports més usuals en la història de l'art. Ens varem introduir al tema a través de l’ exposició Murals: pràctiques murals contemporànies que es va portar a terme a la Fundació Joan Miró l’any 2010. Murals com s’explica a la web de la Fundació “ofereix una panoràmica del renaixement de les pràctiques murals en els nostres dies i de la gran diversitat que trobem en aquest camp artístic. Les sales temporals de la Fundació Miró seran el punt de trobada i de creació d'un grup de muralistes contemporanis vinguts d'arreu del món. Tots aquests artistes utilitzen el mur per fer grans composicions, però cadascun d'ells s'hi aproxima amb un estil i una veu propis. Des de les pintures tradicionals d'un grup de dones de l'ètnia soninké vingudes de Djajibiné (Mauritània), fins a les composicions interactives del suec Jacob Dahlgren, passant pels murs vegetals del mexicà Jerónimo Hagerman, entre altres, la mostra ens permet comprovar la vigència i constant renovació d'un format que ha acompanyat la creació humana des de temps immemorials.” Per si us interessa un deixo el link del diari Nació Digital el qual va públicar moltes fotografies molt ben trobades de l'exposició. Per posar en pràctica la nostra intervenció de mural ens vam agrupar en grups de 4 persones i a partir d’aquí vam debati i provar diferents tècniques que ens agradessin per a fer un mural. Primerament, vam comentar de fer un collage, en gran, que cada una en fes una part i finalment ajuntar-lo. Però, després de donar-hi voltes vam decidir que treballaríem fonent ceres. Una tècnica molt original i alhora poc vista que mai havíem provat. Per tant, ens va suposar fer moltes proves, ja amb els tipus de ceres que ens anirien bé per utilitzar com el paper. He de dir, que amb la primera proba encara ens vam entusiasmar més, amb paper blanc quedava molt bé, i quan foníem la cera amb el secador quedava una textura i un color maquíssim. Aquí us deixo amb els resultats de les primeres proves.

Una vegada realitzades les primeres proves vam començar a realitzar el mural autèntic. Per fer-ho vàrem comprar 4 cartolines blanques de mida DINA A3 i diversos paquets de ceres, ja que al fer-ho amb una mida més gran vàrem necessitar-ne més de cada color perquè és vegi la cartolina plena. Vam utilitzar quatre colors de cada. Els colors estan escollits expressament seguint l’escala cromàtica. Cada cartolina va lligada amb la següent a través dels colors i el canvi d’una gamma de colors.

 Les dificultats que vàrem trobar-nos: primerament va resultar complicat trobar un material per poder enganxar les ceres sobre la cartolina ja que quan engegàvem l’ assecador és desfeien i queien. Finalment les vam enganxar amb silicona, però tot i així havíem d’anar en compte. També va resultar complicat donar al mural la forma que volíem obtenir ja que a mesura que les ceres es desfeien es feia molt difícil controlar el moviment. Tot i això estem molt contentes del resultat obtingut.Les dificultats que vàrem trobar-nos: primerament va resultar complicat trobar un material per poder enganxar les ceres sobre la cartolina ja que quan engegàvem l’ assecador és desfeien i queien. Finalment les vam enganxar amb silicona, però tot i així havíem d’anar en compte.

Procés d'elaboració

Textures i colors

Presentació final a l'aula: vam anomenar el nostre mural "UNIM CAMINS DE COLORS" ja que seimbolitza la nostra uníó com a grup d'amigues i també el pas per la univeritat, que ens ha unit molt. Els peus negres són fets amb pintura i en cada làmina hi ha el peu d'una de nosaltres. Us deixo amb el resultat final i la foto de grup!

Reflexió i valoració personal de l'assignatura

Els tallers de l'aula, han estat molt creatius. En tot moment hem tingut una instrucció de base però cap estructura rígida a seguir. això ha fet que poguéssim posar en marxa les nostres idees i creativitat i que alhora ens poguéssim expressar lliurament. Els resultats han estat molt diversos en cada un de nosaltres i això ha fet de fil conductor a poder aprendre molt dels companys. Així doncs, compartir amb els altres és sinònim d'aprendre.

Per altra banda, els treballs grupals han resultat interessantíssims, tant el projecte fotogràfic, com el mural i la intervenció de Land Art. S'ha de reconèixer que moltes vegades costa posar-se d'acord, però el diàleg i creació d'idees que és generen en el debat són claus per arribar a la idea principal. A partir d'aquí, hem fet i desfet depenent del que en ha anat sortint, tenint clar que no hem de pensar en el resultat -tot i que a vegades costa- 

L'assignatura m'ha ajudat a ser més decisiva en el sentit de "està bé, no està bé" l'art és correcte sempre i quan hi hagis dedicat temps i entusiasme, per tant tots son uns bon resultats. Hem de partir de la base que amb una primera vegada no n'hi ha prou sinó que hem de pensar, fer i desfer per arribar al resultat desitjat.

Per acabar us deixo amb en Frato i les seves vinyetes reflexives. D'aquí la importància de transmetre a l'infant la llibertat de crear.